dissabte, 5 de novembre del 2011

Aquest  any hem anat de convivències a la Bisbal d'Empordà i us vull ensenyar totes aquestes fotografies que he agafat de la web de l'Escola Patufet:









Han estat unes convivències molt divertides; hem escalat, ens hem tirat per la tirolina, hem fet ponts, ceràmica, hem dibuixat en una rajola, hem fet una excursió pel bosc, hem visitat el pou del glaç i, sobretot, hem jugat a futbol.

{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}{}

dimecres, 2 de novembre del 2011

Fa un any vam anar a Amsterdam, a Holanda. El que em va agradar més van ser les flors. Aquí una mostra:

dijous, 13 d’octubre del 2011

dissabte, 1 d’octubre del 2011


Ara us explico un conte que vaig escriure l'estiu de 2009 i que es titula "Temps veritable":

"Hi havia una vegada un rellotger suís que tenia per nom Tresquarts d’Onze, vivia a la bonica vila de Vevey, al costat d’una fabrica de xocolata, on feien la millor xocolata. El rellotger Tresquarts d’Onze feia temps que treballava en el seu últim rellotge, que volia tenir enllestit abans de final d’any, per poder posar-lo a la venda, el volia batejar amb el nom de Gran Elefant, ja que havia de ser un rellotge molt especial.
Quan ja el tenia acabat, un bon dia el va posar a l’aparador de la rellotgeria, llavors, un nen de la ciutat que es deia Markus, quan tornava de l’escola, el va veure i si va quedar encantat contemplant aquell rellotge tant i tant espectacular. Va sortir corrents cap a casa seva i l’hi va dir a la seva mare que li comprés, i li va comprar.
L’endemà va anar a l’escola amb el seu nou Gran Elefant, anava content i feliç.
De camí es va trobar en Tomàs, i li va preguntar: que portes d’esmorzar?, i l’hi va respondre: pastis de llimona, les busques del rellotge es van moure, i en Markus va dir: és mentida!, portes pastis de xocolata!, però com ho saps?!, va dir en Tomàs, és el rellotge! Doncs anem a l’escola!.
A l’escola hi ha un nen trapella, i diu que la seva germana ha anat a l’Indià i és princesa d’un poble, i els nens no s’ho creuen i van anar a buscar en Markus, va mirar el rellotge i va  ser veritat!. Però no era veritat i és que el rellotge li deia en secret!, Però no ho va sentir i va dir que era veritat i anant a casa va trobar el nen trapella que ja no era dolent perquè es va creure la  mentida. 
I l'endemà es van fer molt amics amb tots els nens i nenes de la classe".


divendres, 30 de setembre del 2011

Hem començat un nou curs i la Marta, la professora de plàstica, ens ha deixat dibuixar a la plaça Joanic.
Mentre dibuixàvem, teníem una distracció: un terratrèmol que es deia Paco. Li vam posar aquest nom perquè el veiem caure i rèiem d'allò més, fins que el Llorenç no va poder més i va dir: "Se ha matao Paco!".
El pobre nen que es deia Alexis, no estava al corrent del que passava.
Per altra banda, rèiem i rèiem veient el Paco llançar-se per terra fins que la Marta i la seva acompanyant, la Maria, van dir: PROU, SISPLAU!. Però, nosaltres com a homes ferms, vam aguantar el xàfec.
20 minuts després la goma-gom (la goma d'en Jordi Mancera que és un Bob Esponja rebregat) va sacrificar-se a volar a les malvades mans del Paco.
Seguidament, la pobre goma va sortir disparada i va rebotar a les plataformes esfèriques amb molles.
Quan el Dani la va veure, va cridar:  "BOB ESPONJA SA SUICIDA".